El meu regne per uns guants!

Qui em coneix una mica sap que sóc molt culer, que segueixo molt la informació esportiva (sobretot la del Barça, clar) i que vaig a veure els partits al camp quan el meu pare no pot (cosa que passa molt sovint, últimament. Serà per la rasca que fot allà a les deu o onze de la nit?). Per tant, aquesta gent que em coneix podria suposar que m’ho vaig passar de conya veient els entrenaments a la Masia i la roda de premsa posterior. Que em faria molta il•lusió veure els jugadors allà de tant a prop. Doncs sorprenentment no!cosa que em va deixar parada a mi mateixa!estava tant concentrada en el fet de gravar, d’agafar bones imatges, de la llum, de la càmera, de tot, que no ho vaig disfrutar gens. Això no vol dir que m’ho passés malament eh, però no sé, no era allà per plaer (diguem-ho així), era allà per feina, i no tenia temps per estar relaxada en plan forofil (com sí que ho estaven les fans italianes que teníem al costat. Coi quina potència de veu!!!). I ja us dic que jo mateixa vaig flipar amb la meva apatia, i qui m’hagi vist veient un partit del Barça, també ho faria.

IN

-Estar allà en l’ambient dels fotògrafs i els càmeres habituals del Barça, com si fóssim un més (sabent que deurien estar pensant: i aquestes dues pardilles d’on han sortit?).

- Els nostres pobres amics de Btv que van ser súper amables i ens van ajudar en tot (moment desesperació: mmm....perdoneu....vosaltres teniu idea de per què surt la pantalla negra??? I trio una de les trenta mil coses que els hi vam preguntar en tota la tarda...pobra gent, quina paciència)

OUT

- El fred que vam passar la Maria i jo les més de dues hores que vam estar palplantades, sense moure’ns pràcticament, a fora la Masia (veure foto adjunta: així hauria d'haver anat jo allà!) En aquell moment, la diferència entre unes mans de suro i les meves eren pràcticament nul•les (llei de Murphy: setmanes senceres amb els guants a la bossa. Quin dia decideixo deixar-los a casa? Apaaaa).

- La patxorra (sí, ja ho sé, quina filòloga de pacotilla eh, però ara mateix és el que descriu millor aquest comportament dels jugadors del Barça. A veure, comencen una hora més tard l’entrenament (com si no tinguéssim res més a fer que estar allà a la intempèrie esperant-los! i a sobre, l’Oleguer triga UNA HORA!!! a anar a la roda de pemsa. Però a veure, què fa en una hora??no serà secar-se la seva llarga melena!!o triar el millor modelet per sortir!?nooor, diria que no. A part que coi, amb tot l’afecte per l’Oleguer però que no és el Ronaldinho o l’Etoo com per anar de divo!En fi, hi va haver un intent de boicot dels mitjans però al final la cosa no va tenir èxit i tothom, remugant més o menys, es va esperar .
Al final, per això, les declaracions de l’Oleguer van tenir més suc del que pensàvem a priori. Ja se sap, és el que té ser un noi compromès.

Per cert, Kelme? Quina marca és aquesta? ...