Pobres Il•lusos

Qui són els il•lusos?nosaltres! bé, i la més il•lusa de totes? jo mateixa. Per què? Perquè pensava, tenia la il•lusió, que dijous de la setmana passada seria una dia una mica més relaxat que normalment. Era una tarda diferent... ni gravar ni editar ni informatiu: xerrada amb en Jaume Masdeu i reflexions vàries sobre Internet i les noves tecnologies. Un dia sense nervis. Doncs.......Cras errorrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!

Va arribar el moment de la xerrada. Ui, aquest és el Jaume Masdeu??osti doncs em sembla que porto tot el matí confonent-lo amb el Ramon Rovira!! Comencem bé...En fi, suposo que tots pensàvem que no calia preocupar-se, que sempre hi ha algú que pregunta. La sorpresa va arribar quan el Toni ens va fer preguntar a TOTS nosaltres. TIC TAC TIC TAC, què coi dic???----pensament a la primera fase// que em digui ja a mi, que em prendran la pregunta!!-----pensament segona fase. Menys mal que crec que finalment vam quedar tots prou bé, com si de veritat fóssim uns nois i noies molt aplicats amb les preguntes preparades de casa.

El segon moment de “i jo que creia que seria un dia light” va arribar al final, quan vam fer una altra prova de càmera. Aquest cop sensiblement diferent de l’anterior. El quid de la qüestió era la improvisació. I en fi, què puc dir de la meva intervenció?

-Yolanda, a la primera no mirava gaire a càmera no?
-Mmmm, no, no molt. Però a la segona semblaves molt tranquil•la eh!

Merci, Yolanda, pels ànims, però sí, efectivament, a la primera “connexió” des de les Canàries ja em notava jo que estava mirant a Cuenca però clar, no ho diuen els psicòlegs que quan inventes, quan crees (és a dir, també quan menteixes), mires cap al cantó?? Bé, s’ha de dir que a la segona la cosa ja va anar millor i el tema de les boles de gel, les plagues de llagostes carnívores i les papanaus va quedar més convincent. Llàstima de la pobra Anaïs, que per culpa meva es va convertir en amiga de Nostradamus!