El Magazine o una mica de tots nosaltres

Això s’acaba…i sí, això s’ha acabat i jo encara amb la crònica del magazine per fer…La veritat és que va ser genial. De les coses de què em sento més orgullosa d’haver fet en aquests dos anys, però no per mi, no a nivell individual, sinó com a grup, com a conjunt perquè realment tothom va fer un treball excel·lent. Com va dir el Toni, es nota que tothom hi va treballar molt, que s’ho va currar i també que tothom s’ho estava passant de conya fent-ho, que no és menys important.
Mola veure el resultat final i saber que l’hem parit nosaltres, tot, de principi a fi, que tots hi hem aportat el nostre granet de sorra i que tots hem ajudat perquè sortís el millor possible. I la veritat és que crec que en podem estar orgullosos.
Jo, particularment, no m’esperava ser la presentadora però la veritat és que després de la incredulitat i l’ensurt inicial, tot va anar rodat. Les pors van desaparèixer i es va anar per feina. Havia de quedar bé!I si no bé, no excesivament patètic!!! Perquè això és el que pensàvem uns dies abans de fer-lo, que seria un desastre. Per què??? Perquè coordinar un magazine era molt, moooolt difícil, i si no que li preguntin al nostre pobre editor (Nar6 for president!!). Ningú sabia quan duraria el seu espai, no sabíem si hi hauria prou temps per gravar-ho tot, per muntar les peces, no teníem el guió fet, no havíem fet encara el decorat, els efectes de so....en fi, que tot estava a l’aire i teníem un programa de com a mínim un parell d’hores per fer (i encara es va allargar!). Però al final, no sé com, tot va quadrar i contra tot pronòstic inicial, el programa va començar a emetre’s. Tard però es va fer.