M’ho vaig passar molt bé, molt, molt bé. Aquells nervis abans de començar, les conyes (preparades o no) amb l’albert durant el programa, les sempre sorprenents entrades de la nostra estimada follonera, els moments de “no sé què coi m’esteu dient???!!no veig la pissarra amb aquests focazos!!” quan ens vam saltar un tros de l’escaleta, el moment siusplau que s’acabi el món ja que fa hores que estem cridant!!! o el millor de tots, el moment Oscar. No oblidaré mai aquella gravació. No oblidaré l’estampa de veure’m posant-me aquell vestit, amb xal i sandàlies incloses, en el wàter ronyós de la universitat, amb una estatueta d’Oscar a la mà i corrent cap a plató davant les mirades d’estupefacció de la gent que ens vam trobar pel passadís. I veure’ns a lAnaïs i a mi allà de gala, assegudes en aquelles cadires i saludant la Helen Mirren com qui saluda el veï del quart. Memorable...sobretot perquè al costat tenia algú que em permetia estar natural, com a casa, algú amb qui no necessitava tenir cap mena de guió. Ahir ho tornava a mirar i em petava (anava a dir sola, però no, oi Anaïs? :P). No hi ha res com gaudir amb el que estàs fent. Et sents còmode, et diverteixes i surt sol. Gràcies!!Hi ha seccions de cine que no tenen preu :-)Un plaer, un plaer haver fet una cosa així amb vosaltres. A veure si algun dia ho tornem a repetir...aquest cop, per això, fora de la universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada